Sant Calze (Valencia)    

 

                                                                            La Història del Sant Calze                                                                             (Catedral de Valencia)

 

                                                                              

 

  Tant per les dades arqueològiques com pel testimoni de la tradició i els documents que es posseïxen, és completament versemblant que este bell got estiguera en les mans del Senyor quan la vespra de la seua Passió, va prendre pa en les seues santes i venerables mans, i, elevant els ulls al cel, cap a tu, Déu, Pare seu totpoderós, donant gràcies et va beneir, el va partir, i el donà als seus deixebles dient:

 

  “Preneu i mengeu-ne tots d'ell, perquè açò és el meu Cos, que serà entregat per vosaltres”. De la mateixa manera, acabat el sopar, va prendre este calze gloriós en les seues santes i venerables mans, donant gràcies et va beneir, i el donà als seus deixebles dient: “Preneu i beveu-ne tots d'ell, perquè este és el calze de la meua Sang, Sang de l'aliança nova i eterna, que serà vessada per vosaltres i per tots els hòmens per al perdó dels pecats. Feu açò en commemoració meua”

 

  (Pregària eucarística I, Cànon romà. Cf. Mateu 26-29; Marc 14, 22-25, Lluc 22, 1520 i I Corintis 11, 23-25)

 

  La Primera Impressió

 

  El Sant Calze de València suscita al mateix temps les sensacions d'admiració i escepticisme. El visitant se sent primer captivat per la bellesa del Grial, la seua forma perfecta i estranya, els detalls d'or i les perles i pedres precioses; ve també l'observador amb la ment plena de llegendes, pel.lícules i inclós previngut per les novel.les i la literatura seudo científica de temes “griálics”.

 

  Però també amb escepticisme: Com pot ser eixe calze d'aparença medieval la copa de l'Última Cena? Per què a València? No serà potser un de tants presumptes Grials? Per què no és tan famós com el Llençol Sant de Torí o la Túnica de Trèveris? I així tantes preguntes com escoltem cada dia en la Catedral.

 

  No ha d'enganyar-nos l'aparença. En realitat, la relíquia és la part superior, que és una tassa d'àgata finament polida, que mostra vetes de colors càlids quan refracta la llum; és una preciosa “copa alexandrina” que els arqueòlegs consideren d'origen oriental i dels anys 100 al 50 abans de Crist. És la conclusió de l'estudi efectuat pel professor N'Antoni Beltrán i publicat en 1960 (“El Sant Calze de la Catedral de València”), mai refutat, i que està en la base del creixent respecte i coneixement del Sant Calze.

 

  Molt més posteriors són les anses i el peu d'or finament gravat, que tanca una copa o “naveta” d'alabastre, d'art islàmic, diferent de la copa; tot això, el mateix que les joies que adornen la base són d'època medieval. Les dimensions són modestes: 17 cm d'altura, 9 cm d'amplària de la copa i 14,5 x 9,7 cm. que té la base el.líptica.

 

  Venècia i altres llocs conserven calzes de pedres semiprecioses d'origen bizantí i a Espanya hi ha exemplars semblants dels segles XI i XII, però es tracta de gots litúrgics, encastats en or i plata i coberts de metall en el seu interior. No obstant, al compondre el calze de València, els orfebres van destacar la copa, nua d'adorns, amb grans anses per portar-la sense tocar el preat i delicat got de pedra translúcida.

 

  La Tradició dels Primers Segles

 

  La tradició ens diu que és la mateixa Copa que va utilitzar el Senyor en l'Última Cena per a la institució de l'Eucaristia, que després va ser portat a Roma per Sant Pere i que van conservar els Papes successors d´ell fins a Sant Sixt II, que per mediació del seu diaca Sant Llorenç, oriünd d'Espanya, va ser enviat a la seua terra natal d'Osca en el segle III per a alliberar-lo de la persecució de l'emperador Valerià. Recomana esta permanència del Sant Calze a Roma la frase del Cànon Romà mencionada abans: “Va prendre este calze gloriós”, hoc praeclarum calicem; expressió admirativa que no trobem en altres anàfores antigues, i no podem oblidar que la pregària eucarística romana és la versió llatina d'una altra en llengua grega, perquè esta va ser la pròpia de l'Església de Roma fins al Papa Sant Damas en el segle V.

 

  La Història del Sant Calze a Espanya

 

  Durant la invasió musulmana, a partir de l'any 713, va ser ocultat en la regió del Pirineu, passant per Yebra, Siresa, Santa Maria de Sasabe (hui Sant Adrían), Bailio i, finalment, en el monestir de sant Joan de la Penya (Osca), on pot referir-se a ell un document de l'any 1071 que menciona un preciós calze de pedra.

 

  La relíquia va ser entregada l'any 1399 al Rei d'Aragó, Martí l'Humà que el va tindre en el palau reial de l'Alfajería de Saragossa i després, fins a la seua mort, en el Reial de Barcelona en 1410, mencionant-se el Sant Calze en l'inventari dels seus béns (Manuscrit 136 de Martí l'Humà. Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona, on es descriu la història del sagrat vas) Cap a 1424, el segón successor de En Martí, el Rei Alfons V el Magnànim va portar el reliquiari reial al palau de València, i amb motiu de l'estada d'este Rei a Nàpols, va ser entregat amb les altres règies relíquies a la Catedral de València l'any 1437 (Volum 3.532, fol. 36 v. De l'Arxiu de la Catedral).

 

  El Sant Calze a València

 

  Va ser conservat i venerat durant segles entre les relíquies de la Catedral, i fins al segle XVIII es va utilitzar per a contindre la forma consagrada en el “monument” del Dijous Sant. Durant la guerra de la Independència, entre 1809 i 1813, va ser traslladat per Alacant i Eivissa fins Palma de Mallorca, fugint de la rapacitat dels invasors napoleònics. L'any 1916 va ser finalment instal.lat en l'antiga Sala Capitular, habilitada com Capella del Sant Calze. Precisament esta exposició pública permanent de la sagrada relíquia va fer possible que es divulgara el seu coneixement, molt reduït mentres va romandre reservat en el reliquiari de la catedral.

 

  Durant la guerra civil (1936-1939) va romandre ocult en el poble de Carlet. El Beat Joan XXIII va concedir indulgència plenària en el dia de la seua festa anual, el Papa Joan Pau II va celebrar l'Eucaristia amb el Sant Calze durant la seua visita a València el 8 de novembre de 1982i el mateix va succeir amb La seua Santedat Benedicto XVI que va celebrar l'Eucaristia amb motiu del V Trobada Mundial de les Famílies, el 8 de Juliol de 2006.

 

  Un tema d'actualitat

 

  Ja hem dit que la crítica negativa ens diu que ja en els temps de Jesús era una valuosa antiguitat i hi ha un costum israelita que ens dóna un dada positiva important; en efecte, encara en l'actualitat cada família jueva conserva amb afecte la “copa de benedicció” per als sopars pasquals i sabàtics. Els evangelis ens diuen que Jesús va celebrar el ritu pasqual en una sala decorosa, moblada amb divans (Mc 14, 15) Estranyaria que la família que el va acollir no posara davant del Senyor la preciosa copa familiar perquè pronunciara les benediccions rituals, l'última de les quals es va transformar en la primera consagració eucarística del vi en la Sang del Redemptor. Hem vist massa escenes “pobres” de l'Última Cena, amb els deixebles assentats en terra i Jesús prenent en les seues mans un humil got de fang... però no va ser així.

 

  Així, els Apòstols i els primers cristians van poder identificar el got de la primera Eucaristia i conservar-lo a pesar de la seua fragilitat. Com va poder conservar-se intacte els primers i atzarosos mil anys si no és perquè el protegia la memòria d'un misteri sacratíssim?

 

  Les Llegendes del Grial

 

  El tema de la busca del Grial, objecte meravellós i font de vida, és fonamental en la literatura medieval franc-germànica, i el seu origen està sobretot en les obres de Chretien de Troyes, que va deixar inacabada, cap 1190, la seua obra Perceval o el Conte del Graal; ací no s'explica quina és la naturalesa d'esta joia, i va ser Wolfram von Eschenbach qui li va donar forma de calze en el seu poema “Perceval el Gal·lés”. Es creu que va concebre el seu Parsifal a principis del segle XIII, en el Wartburg, mític castell, bressol de poetes i trobadors; i que el va finalitzar en 1215. Allí, en este castell, on estos cantors a l'amor, estos Mestres Cantors, les tres regles principals dels quals, Déu, el seu senyor i la dona amada, constituïen la font de les seues inspiracions, va compondre Wolfram la seua magna obra. Perquè ell va ser el príncep dels trobadors, la màxima figura junt amb Walter von der Vogelweide i Heinrich Tannhäuser.

 

  Recents investigadors, com Michael Hesemann (“Die Entdeckung des Heiligen Grals. Das Ende einer Suche”, Ed. Pattloch 2003), situen l'origen d'estes llegendes a Espanya i sobre la base del Calze d'àgata de Sant Joan de la Penya, i no podem oblidar que varen ser la font d'inspiració per a les grans obres poeticomusicals de Richard Wagner “Tannhäuser”, “Parsifal” i “Lohengrin”.

 

  Un tema d'actualitat

 

  Però si bé la literatura griálica medieval va trobar en la busca del sagrat got un símbol de purificació i de renúncia per a arribar a la perfecció personal i a la salvació, assistim des de fa anys a l'aparició de novel.les fingidament històriques i a tota una literatura esotèrica que fa del Grial un fosc objecte o una tradició ocultada a través dels segles que conservaria l'autèntica essència del cristianisme o la vertadera història de Jesús de Natzaret. Sembla que el que no va aconseguir la crítica liberal i el materialisme antireligiós, es pretenguera ara aconseguir-ho amb esta esta pseudo divulgació per a destruir la neta fe de l'Església en Jesucrist el Senyor. Així, la sospita i la falsetat busquen entelar el que fou i hauria de continuar sent un icona de la cultura cristiana.

 

  Per això, el Calze, amb la seua autenticitat arqueològica i la seua tradició exempta d'elements meravellosos, ens remet a l'època de Jesús i ens recorda la institució de l'Eucaristia com a moments històrics que transcendixen el temps i arriben fins nosaltres com misteri de salvació. Així ho vivim quan la sagrada relíquia es trasllada des de la seua preciosa capella, l'antiga sala capitular (segle XIV), fins l'altar major en la celebració de la Santa Missa en la Cena del Senyor, el Dijous Sant i en la festa solemne de l'últim dijous del mes d'octubre.

 

  Este és el missatge que es desitja proclamar des de la Catedral de València, amb el suport de benemèrites associacions com la Reial Germandat i la Confraria del Sant Calze que, junt amb el Capítol Metropolità, mantenen el culte i la difusió de la devoció del Sant Calze, que s'expressa en els pelegrinatges de parròquies i entitats religioses i cíviques, totes les setmanes, en la celebració dels “dijous del Sant Calze”.

                                                                    -------------------------------------

 

  Camino del Santo Grial : (Jaca) S.Juan de la Peña-Valencia  

  O Camino del Santo Grial percorre o caminho da relíquia identificada como o Santo Cálice da Última Ceia, de Aragón para Valencia, passando por Huesca, Zaragoza e Teruel.

                                       

                                                                 --------------------------------------------

    

  retour à Q.Culture Histoire  

              

                                                           delhommeb at wanadoo.fr -  08/08/2016